Una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, situada al Berguedà.

El punt més alt de Montserrat (1.236m), amb vistes panoràmiques i patrimoni històric al capdamunt.

Un clàssic del Montseny amb vistes espectaculars.

Antiga fortalesa medieval del Maresme (392m) amb vistes al mar, ideal per famílies des d'Argentona o Cabrera de Mar.

Castell medieval a 1.056m declarat Bé Cultural, amb boscos d'alzinar i accés per carretera asfaltada.

El cim més alt del Berguedà oriental (2.548m), a la Serra del Cadí, amb vistes sobre el Pedraforca i les serres del Prepirineu.

El sostre comarcal del Pla de l'Estany (886m), a la Serra de Portelles, amb vistes sobre l'Estany de Banyoles.

El cim més alt de la Garrotxa i dels Pirineus orientals (1.557m), amb vistes sobre les Guilleries i la Serralada Transversal.

El sostre comarcal de la Ribera d'Ebre (942m), a la Serra de Cardó, amb les ruïnes d'un monestir carmelità i vistes sobre l'Ebre.

Cim culminant del Massís dels Ports (1.442m), al Baix Ebre, des del qual es domina el delta de l'Ebre i les terres del sud de Catalunya.

Cim emblemàtic del Montseny (1.319m), molt popular pels habitants de Cànoves, amb rutes clàssiques pel Castanyer d'en Cuc.

El sostre comarcal del Baix Llobregat (1.178m), al massís de Montserrat, a prop del famós monestir.

El cim més alt de la Serra del Montsant i del Priorat (1.062m), entre imponents parets de conglomerat sobre el Siurana.

El cim més alt de Sant Llorenç del Munt (1.103m), amb la seva característica mola plana visible des de tota la comarca.

El punt més alt del Tarragonès (317m), entre Bonastre i Creixell, amb vistes sobre la badia de Tarragona i el delta de l'Ebre.

Cim culminant del Cadí-Moixeró (2.536m) amb silueta piramidal inconfusible, dominant la Cerdanya i l'estació d'esquí de la Masella.

Segon cim del Montseny (1.705m) amb silueta punxeguda, sovint combinat amb el Turó de l'Home en una mateixa ruta.

Massís calcari (311m) a la Costa Brava amb el Castell del Montgrí al cim, dins el Parc Natural de les Illes Medes. La imaginació popular hi veu un bisbe dormint.

Segon cim de Sant Llorenç del Munt (1.057m), conegut per la seva piràmide rocallosa i vistes al Bages.

El sector est de la Serra del Montsec (1.676m), a la Noguera, guardat pels congostos de Terradets i Collegats, amb espectaculars penya-segats.

Un dels cims més imponents del Pirineu axial (2.883m), al Pallars Jussà, proper a la Vall Fosca i els embassaments de Cabdella.

El cim més alt del Solsonès (2.387m), al Port del Comte, amb panoràmica sobre les serres del Prepirineu central.

Cim de 2853m situat a Pallars Sobirà.

El sostre de l'Alta Ribagorça (3.029m) i un dels cims emblemàtics del Parc Nacional d'Aigüestortes, de tècnica alpina.

El cim més alt del Berguedà i de la província de Barcelona (2.604m), a la Serra del Cadí, al Prepirineu.

Cim de 2.983m enclavat al Parc Nacional d'Aigüestortes, entre el Pallars Sobirà i Jussà, amb accés pels llacs de Llebreta.

El cim més alt de l'Alt Urgell (2.789m), a la frontera amb Andorra i el Pallars Sobirà, amb excel·lents vistes pirinenques.

El punt més alt del Baix Empordà (533m), al Massís de les Gavarres, amb un castell medieval i vistes sobre la Costa Brava.

Cim del Massís del Garraf (534m), entre Olivella i Begues, en un paisatge calcari amb garrigues i alzinars.

El sostre comarcal del Baix Penedès (861m), a la Serra del Montmell, amb les restes d'un castell medieval al cim.

El sostre comarcal de l'Alt Penedès (842m), a la Serralada Prelitoral, envoltat de paisatges vitícoles.

El cim més alt de la Serra de l'Albera (1.257m), on el Pirineu s'aboca cap al Mediterrani, a la frontera entre Catalunya i França.

El sostre comarcal del Moianès (1.056m), proper a Moià, amb un dolmen prehistòric i un vèrtex geodèsic que va servir per determinar la longitud del metre al s. XVIII.

El sostre del Lluçanès (1.207m), la comarca més nova de Catalunya, al municipi d'Alpens.

El cim més alt de les comarques gironines (2.915m), amb vistes sobre el Cadí i les muntanyes d'Andorra.

El cim més alt de la Garrotxa (1.515m), amb la seva cúpula herbosa visible des de la majoria de comarques de la Catalunya central.

Coneguda també com a Rocacorba (991m), al Gironès, amb un important observatori astronòmic al cim i el santuari de la Mare de Déu de Rocacorba.

El sostre comarcal de l'Alt Camp (1.022m), a les Muntanyes de Prades. Cim dels 100 Essencials de la FEEC amb panoràmica sobre el Camp de Tarragona i el Priorat.

El cim més alt de les Garrigues (1.022m), a la Serra de la Llena, amb vistes sobre la plana de Lleida i el Priorat.

El cim més alt del Segrià (500m), malgrat la seva modesta alçada, domina la plana de Lleida i el curs baix de l'Ebre.

Cim de 1.451m a cavall entre l'Alt Empordà i el Vallespir, a la Serra de les Salines, prop de la frontera amb França.

Cim del Montseny (1.001m), a la Serralada Prelitoral, entre Cànoves i Tagamanent, amb vistes sobre el Vallès.

El punt més elevat del Priorat (1.163m), a la Serra del Montsant, escarpat massís de conglomerat visible des de tot el Camp de Tarragona.

Muntanya de 2.040m que domina les valls del Freser i el Ter al Ripollès, sent un dels punts de referència del Pirineu oriental.

El cim més alt de Collserola (516m), amb el parc d'atraccions més antic d'Europa i el Temple del Sagrat Cor.

Turó emblemàtic de Llinars del Vallès (333m), ideal per excursions familiars amb vistes sobre el pla vallesà.

El cim més alt de les Muntanyes de Prades i del Baix Camp (1.201m), amb la seva cúpula boscosa dominant el camp de Tarragona.

El cim més alt de la Noguera (1.676m), al Montsec, amb vistes sobre les terres de Lleida i el Pirineu.

El sostre del Montsià (1.350m), als Ports de Tortosa-Beseit, conegut com el Tossal dels Tres Reis per la confluència de tres regnes medievals.

El punt més alt de l'Urgell (803m), a la Depressió Central, entre la Conca de Barberà i les terres de Lleida.

El sostre comarcal de la Terra Alta (1.217m), als Ports de Tortosa-Beseit, en un paisatge de roques calcàries i boscos.

El sostre de la Val d'Aran (3.010m), al bell mig del cordal granític pirinenc, dins el Parc Nacional d'Aigüestortes.

El punt més alt del Maresme (760m), al massís del Montnegre, entre el Maresme i el Vallès Oriental.

El cim més alt del Montseny (1.706m), Reserva de la Biosfera amb vistes als Pirineus i al Mediterrani.

Un dels set turons de Barcelona (289m), amb el Parc Güell i vistes magnífiques sobre la ciutat.

El punt més alt de la Segarra (852m), a la Serra de Montfred, dins la Depressió Central, amb panoràmica sobre la plana.

Massís del Prepirineu de 1.124 m, fronterer entre l'Alt Empordà i la Garrotxa. Al cim hi ha el santuari de la Mare de Déu del Mont, amb panoràmiques fins als Pirineus.

Cim de les Muntanyes de Prades (1.054 m) a la comarca del Baix Camp. Antic poble abandonat amb ermita romànica i vistes sobre el Camp de Tarragona.

Muntanya de 1.189 m a la Vall de Lord, al municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès). Integrada en espai natural protegit i inclosa als 100 cims de la FEEC.

Muntanya de 178 m al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, amb penya-segats sobre el Mediterrani. Alberga el castell, jardins, museus i el Palau Nacional.

Cim de 2.276 m a la Serra de Moixeró, dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Punt de confluència de les províncies de Barcelona, Lleida i Girona.

Formació rocosa de conglomerat de 1.017 m al centre del Parc Natural dels Ports, amb parets verticals de fins a 300 metres d'alçada.

La Torreta de Cadí és una muntanya de 2.562 m entre els municipis de Cava i la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell. Inclosa als 100 cims de la FEEC.

Cim de 536 m entre el Maresme i el Vallès Oriental, a la Serralada de Marina. Conté restes d'un assentament iber i ofereix vistes excepcionals sobre ambdues comarques.

Cim suau del Vallès Oriental, accessible des de Sant Pere de Vilamajor. Amb ermita romànica al cim.

Volcà apagat de 766 m situat al Pla de la Cot, al municipi de Santa Pau. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Volcà envoltat per la ciutat d'Olot amb forma de copa. Va erupcionar fa uns 100.000 anys i és un dels volcans més accessibles de la Garrotxa.