Castell medieval a 1.056m declarat Bé Cultural, amb boscos d'alzinar i accés per carretera asfaltada.

El sostre comarcal del Pla de l'Estany (886m), a la Serra de Portelles, amb vistes sobre l'Estany de Banyoles.

El cim més alt de la Serra del Montsant i del Priorat (1.062m), entre imponents parets de conglomerat sobre el Siurana.

El cim més alt de Sant Llorenç del Munt (1.103m), amb la seva característica mola plana visible des de tota la comarca.

El punt més alt del Tarragonès (317m), entre Bonastre i Creixell, amb vistes sobre la badia de Tarragona i el delta de l'Ebre.

Segon cim de Sant Llorenç del Munt (1.057m), conegut per la seva piràmide rocallosa i vistes al Bages.

El cim més alt de la Serra de l'Albera (1.257m), on el Pirineu s'aboca cap al Mediterrani, a la frontera entre Catalunya i França.

El sostre comarcal del Moianès (1.056m), proper a Moià, amb un dolmen prehistòric i un vèrtex geodèsic que va servir per determinar la longitud del metre al s. XVIII.

El punt més alt del Baix Empordà (533m), al Massís de les Gavarres, amb un castell medieval i vistes sobre la Costa Brava.

Cim del Massís del Garraf (534m), entre Olivella i Begues, en un paisatge calcari amb garrigues i alzinars.

El sostre comarcal de l'Alt Penedès (842m), a la Serralada Prelitoral, envoltat de paisatges vitícoles.

El sostre del Lluçanès (1.207m), la comarca més nova de Catalunya, al municipi d'Alpens.

Coneguda també com a Rocacorba (991m), al Gironès, amb un important observatori astronòmic al cim i el santuari de la Mare de Déu de Rocacorba.

El cim més alt de les Garrigues (1.022m), a la Serra de la Llena, amb vistes sobre la plana de Lleida i el Priorat.

El cim més alt del Segrià (500m), malgrat la seva modesta alçada, domina la plana de Lleida i el curs baix de l'Ebre.

Cim del Montseny (1.001m), a la Serralada Prelitoral, entre Cànoves i Tagamanent, amb vistes sobre el Vallès.

El punt més elevat del Priorat (1.163m), a la Serra del Montsant, escarpat massís de conglomerat visible des de tot el Camp de Tarragona.

El cim més alt de Collserola (516m), amb el parc d'atraccions més antic d'Europa i el Temple del Sagrat Cor.

Turó emblemàtic de Llinars del Vallès (333m), ideal per excursions familiars amb vistes sobre el pla vallesà.

El punt més alt de l'Urgell (803m), a la Depressió Central, entre la Conca de Barberà i les terres de Lleida.

El punt més alt del Pla d'Urgell (301m), a Torregrossa, que il·lustra el relleu pla de les terres de Lleida.

El cim més alt de les Muntanyes de Prades i del Baix Camp (1.201m), amb la seva cúpula boscosa dominant el camp de Tarragona.

El sostre del Montsià (1.350m), als Ports de Tortosa-Beseit, conegut com el Tossal dels Tres Reis per la confluència de tres regnes medievals.

El sostre comarcal de la Terra Alta (1.217m), als Ports de Tortosa-Beseit, en un paisatge de roques calcàries i boscos.

El punt més alt del Maresme (760m), al massís del Montnegre, entre el Maresme i el Vallès Oriental.

Un dels set turons de Barcelona (289m), amb el Parc Güell i vistes magnífiques sobre la ciutat.

El punt més alt de la Segarra (852m), a la Serra de Montfred, dins la Depressió Central, amb panoràmica sobre la plana.

Massís calcari (311m) a la Costa Brava amb el Castell del Montgrí al cim, dins el Parc Natural de les Illes Medes. La imaginació popular hi veu un bisbe dormint.

La Mola de Genessies (711 m) s'alça a les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs, entre els municipis de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Tivissa. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és el cim representatiu de la Ribera d'Ebre meridional, amb vistes sobre el litoral tarragoní i el Delta de l'Ebre.

El Montigalar (464 m) és un cim del massís de les Gavarres, al Gironès. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, ofereix vistes sobre el Santuari dels Àngels, la plana de Girona i el massís del Montseny.

Muntanya de 178 m al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, amb penya-segats sobre el Mediterrani. Alberga el castell, jardins, museus i el Palau Nacional.

El Montsianell (293 m) és la primera elevació de la Serra del Montsià quan s'arriba des del nord. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, domina el delta de l'Ebre, les Terres de l'Ebre i el litoral del Golf de Sant Jordi des d'una posició privilegiada.

Serra de les Gavarres al Gironès, coronada pel Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, un dels llocs de pelegrinatge medievals més importants de les comarques gironines.

El Pic del Vent (815 m) és la cota culminant de la Serra Llisa, una petita serralada de la Serralada Prelitoral al Vallès Oriental. Inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, el seu cim ofereix vistes sobre els Cingles de Bertí, el Montseny i la plana del Vallès.

El Puig Alt (485 m) és el cim de la meitat occidental del Massís de les Gavarres, al Gironès. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, la ruta clàssica uneix el cim amb el proper Santuari dels Àngels, des d'on s'obren vistes sobre la plana del Baix Empordà i el litoral gironí.

El Puig de Sant Martirià (242 m) és un turó al municipi de Banyoles (Pla de l'Estany) coronat per una ermita medieval. Inclòs a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és una ascensió molt accessible que combina el voltant de l'emblemàtic Estany de Banyoles, l'únic llac càrstic de la península ibèrica.

Punt culminant del massís de les Gavarres-Ardenya sobre la Costa Brava sud, amb vistes privilegiades sobre Tossa de Mar i el Mediterrani.

La Punta de Montmaneu (495 m) és una muntanya aïllada de la part occidental de la Depressió Central catalana, al Segrià, popularment coneguda com «l'Everest del Segrià». Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és un excel·lent mirador sobre la plana lleidatana, l'Ebre i el Montsant.

La Punta del General (923 m) és el cim culminant de la serra de la Llena, al Priorat, entre les comarques de les Garrigues i el Priorat. Inclosa a la llista dels 100 cims de l'ICGC, és una ascensió curta i accessible que ofereix vistes excepcionals sobre la vall del Montsant i les Muntanyes de Prades.

Cim del Montnegre al massís de les Gavarres, coronat per l'ermita romànica de Sant Mateu, amb vistes sobre la plana del Gironès.

Cim de les Guilleries coronat per una ermita romànica, amb una panoràmica de 360° sobre les planes de Vic i el litoral gironí.

Cim de 536 m entre el Maresme i el Vallès Oriental, a la Serralada de Marina. Conté restes d'un assentament iber i ofereix vistes excepcionals sobre ambdues comarques.

Cim suau del Vallès Oriental, accessible des de Sant Pere de Vilamajor. Amb ermita romànica al cim.

Volcà apagat de 766 m situat al Pla de la Cot, al municipi de Santa Pau. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Volcà envoltat per la ciutat d'Olot amb forma de copa. Va erupcionar fa uns 100.000 anys i és un dels volcans més accessibles de la Garrotxa.

Massís del Prepirineu de 1.124 m, fronterer entre l'Alt Empordà i la Garrotxa. Al cim hi ha el santuari de la Mare de Déu del Mont, amb panoràmiques fins als Pirineus.

Cim de les Muntanyes de Prades (1.054 m) a la comarca del Baix Camp. Antic poble abandonat amb ermita romànica i vistes sobre el Camp de Tarragona.

El Pilar d'Almenara (459 m) és la cota màxima de la Serra d'Almenara, al municipi d'Agramunt (Urgell). Al cim s'hi troben restes d'una torre medieval cristiana i un vèrtex geodèsic (referència 263108001), inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC. La panoràmica abraça la plana de l'Urgell, el Montsec i, en dies clars, els Pirineus.