Cims filtrats

Castell medieval a 1.056m declarat Bé Cultural, amb boscos d'alzinar i accés per carretera asfaltada.

El cim més alt del Berguedà oriental (2.548m), a la Serra del Cadí, amb vistes sobre el Pedraforca i les serres del Prepirineu.

El cim més alt de la Garrotxa i dels Pirineus orientals (1.557m), amb vistes sobre les Guilleries i la Serralada Transversal.

El Costabona és un massís de 2.465 m a la zona axial pirinenca, al límit entre Setcases (Ripollès) i Prats de Molló (Catalunya del Nord). Separa les valls del Ter i del Tec.

El sostre comarcal de la Ribera d'Ebre (942m), a la Serra de Cardó, amb les ruïnes d'un monestir carmelità i vistes sobre l'Ebre.

Cim culminant del Massís dels Ports (1.442m), al Baix Ebre, des del qual es domina el delta de l'Ebre i les terres del sud de Catalunya.

Cim emblemàtic del Montseny (1.319m), molt popular pels habitants de Cànoves, amb rutes clàssiques pel Castanyer d'en Cuc.

Muntanya de 2.714 m situada entre Queralbs i Setcases al Ripollès. El seu nom evoca la forma de gra de fajol. Cim molt apreciat pels excursionistes.

El sostre comarcal del Baix Llobregat (1.178m), al massís de Montserrat, a prop del famós monestir.

Cim culminant del Cadí-Moixeró (2.536m) amb silueta piramidal inconfusible, dominant la Cerdanya i l'estació d'esquí de la Masella.

Segon cim del Montseny (1.705m) amb silueta punxeguda, sovint combinat amb el Turó de l'Home en una mateixa ruta.

Massís calcari (311m) a la Costa Brava amb el Castell del Montgrí al cim, dins el Parc Natural de les Illes Medes. La imaginació popular hi veu un bisbe dormint.

Un clàssic del Montseny amb vistes espectaculars.

Muntanya de 1.189 m a la Vall de Lord, al municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès). Integrada en espai natural protegit i inclosa als 100 cims de la FEEC.

Segon cim de Sant Llorenç del Munt (1.057m), conegut per la seva piràmide rocallosa i vistes al Bages.

El sector est de la Serra del Montsec (1.676m), a la Noguera, guardat pels congostos de Terradets i Collegats, amb espectaculars penya-segats.

Un dels cims més imponents del Pirineu axial (2.883m), al Pallars Jussà, proper a la Vall Fosca i els embassaments de Cabdella.

Cim de 2.276 m a la Serra de Moixeró, dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Punt de confluència de les províncies de Barcelona, Lleida i Girona.

El cim més alt del Berguedà i de la província de Barcelona (2.604m), a la Serra del Cadí, al Prepirineu.

El cim més alt de l'Alt Urgell (2.789m), a la frontera amb Andorra i el Pallars Sobirà, amb excel·lents vistes pirinenques.

El sostre comarcal del Baix Penedès (861m), a la Serra del Montmell, amb les restes d'un castell medieval al cim.

El cim més alt de la Serra de l'Albera (1.257m), on el Pirineu s'aboca cap al Mediterrani, a la frontera entre Catalunya i França.

El cim més alt de les comarques gironines (2.915m), amb vistes sobre el Cadí i les muntanyes d'Andorra.

El sostre comarcal de l'Alt Camp (1.022m), a les Muntanyes de Prades. Cim dels 100 Essencials de la FEEC amb panoràmica sobre el Camp de Tarragona i el Priorat.

El cim més alt de les Garrigues (1.022m), a la Serra de la Llena, amb vistes sobre la plana de Lleida i el Priorat.

Cim de 1.451m a cavall entre l'Alt Empordà i el Vallespir, a la Serra de les Salines, prop de la frontera amb França.

Cim del Montseny (1.001m), a la Serralada Prelitoral, entre Cànoves i Tagamanent, amb vistes sobre el Vallès.

El punt més alt de Montserrat (1.236m), amb vistes panoràmiques i patrimoni històric al capdamunt.

Muntanya de 2.040m que domina les valls del Freser i el Ter al Ripollès, sent un dels punts de referència del Pirineu oriental.

La Torreta de Cadí és una muntanya de 2.562 m entre els municipis de Cava i la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell. Inclosa als 100 cims de la FEEC.

El sostre comarcal de la Terra Alta (1.217m), als Ports de Tortosa-Beseit, en un paisatge de roques calcàries i boscos.

El cim més alt del Montseny (1.706m), Reserva de la Biosfera amb vistes als Pirineus i al Mediterrani.