Turó de Céllecs

El Turó de Cellecs, amb una altitud de 536 metres, és el punt culminant de la Serralada de Marina en el seu tram corresponent als termes del Maresme i el Vallès Oriental. Malgrat la seva altitud modesta, el Turó de Cellecs ofereix unes vistes excepcionals sobre la Costa del Maresme, el mar Mediterrani, la plana vallesana i, en dies clars, el massís del Montseny i la carena dels Pirineus.

Al cim del Turó de Cellecs s'hi troben les restes d'un assentament ibèric que testimonia l'ocupació humana del lloc des de l'antiguitat. La posició estratègica del turó, amb visibilitat àmplia sobre el litoral i l'interior, el convertia en un punt de control i comunicació ideal per a les comunitats ibèriques que habitaven la zona entre els segles V i I aC. Les excavacions arqueològiques han revelat materials ceràmics i constructius d'aquest període.

El paisatge del Turó de Cellecs és típicament mediterrani, amb boscos de pi pinyoner, alzina surera i garric que cobreixen les seves vessants. La surera, en particular, ha estat durant segles un recurs econòmic fonamental per a les poblacions de la Serralada de Marina, i les marques dels suro pelat encara es poden observar en alguns exemplars del bosc. La primavera és especialment agradable, amb la florida de les mates i el cant de diversos ocells forestals.

L'accés al Turó de Cellecs es pot fer des de diverses poblacions del Maresme i el Vallès Oriental, com Òrrius, Alella, Teià o Argentona. La xarxa de camins de la Serralada de Marina permet combinar el Turó de Cellecs amb altres punts d'interès de la serralada, com el Turó de Montgat o el Turó de la Conreria. El terreny és generalment accessible i les rutes estan ben senyalitzades, fet que les converteix en opcions molt apreciades per al senderisme familiar.

La Serralada de Marina, de la qual el Turó de Cellecs n'és el punt més elevat en aquest tram, constitueix un corredor verd de gran importància ecològica que connecta els ecosistemes del litoral maresmenc amb els del Vallès. La seva funció de corredor biològic permet el moviment de fauna entre zones naturals separades per la urbanització, i fa de la serralada un refugi d'espècies com el senglar, la guineu i diverses espècies d'aus forestals.